Carater de la rassa bergamasca: " fiàma de rar, sòta la sènder brasca " . Ma, pör in mèss a ű mònd de barlafüs, la gh’à tant’òtre ròbe ch’ì sbelüs. Prima de töt l’è zét che la laùra, che parla pòc ma franc e sensa pura, che la ghe dà fidücia al forestér, basta che l’righe drécc söl so sentér. La sies de mut, d’colina, o de pianüra. Lé la ga tè a fa bèla figüra. Se gh’è de ötà vergü, tra fò l’borsèl,se ‘n quac momèncc ch’è de riscià la pèllla s’tira miga ‘ndré; col cör in màla dà ‘l so esempi de fraternità. " Fiama de rar… " ma quando la se ‘mpìa L’è mèi che i g’àbe a sinsigàla mia . . .Che ‘lpöl söcéd che ‘ntat che ‘lfoc a l’brüsa, vergü l’ se scòte e po’… l’domande a’ scüsa…
Nessun commento:
Posta un commento